Alejandro Garcia

Alejandro García Reneses, conegut com "Aíto" García Reneses és un entrenador de bàsquet espanyol. Nascut en Madrid, el 20 de desembre de 1946, és el tècnic més prestigiós del bàsquet espanyol amb, entre altres, nou títols de Lliga ACB. Posseeix tots els títols que poden conquistar-se en el bàsquet europeu excepte la Copa d'Europa, malgrat que, amb el FC Barcelona, va arribar a disputar-ne tres vegades la final. Ha desenvolupat tota la seva carrera com a entrenador a Catalunya; ha dirigit el FC Barcelona durant 15 temporades (tretze com a entrenador i dues com a manager) i els tres equips de Badalona: el Círcol Catòlic, el Cotonificio i, especialment, el Joventut de Badalona, el qual ha dirigit en dues etapes: entre 1983 i 1985, i des de juliol de 2003 fins al 2008”¹. Com a entrenador també ha estat seleccionador juvenil i júnior d'Espanya, i seleccionador europeu en algunes trobades amistoses.

Avui diumenge 2 de Gener de 2011, aprofitant el partit de bàsquet entre el DKV Joventut de Badalona i l’Unicaja de Màlaga, he volgut ensenyar el meu treball i conèixer-ne l’opinió d’un dels entrenadors més importants de la història del bàsquet espanyol, Alejandro Garcia Reneses (col·loquialment, Aíto), que actualment entrena l’Unicaja.

Vaig voler parlar amb Aíto García Reneses perquè, a banda que l’admiro, és un entrenador amb moltíssima experiència i, alhora, molt interessat per les noves tecnologies, en especial si són aplicables al món del bàsquet. Vaig contactar amb ell via correu electrònic i, per tant, abans de l’entrevista, ja coneixia el meu projecte de pissarra digital; he d’afegir que, tot i que no sóc de cap manera un professional, Aíto García Reneses sempre va contestar els meus correus amb interès per la meva feina i amb molta amabilitat.

Al Pavelló Olímpic de la Penya, on ha tingut lloc l’entrevista, he pogut mostrar-li el funcionament de la meva pissarra digital, i ell ha explorat les jugades que jo hi havia preparat i planificat. Segons el meu parer, no li ha semblat gens malament tot el treball realitzat i m’ha animat a seguir en aquesta línia i a afegir-hi alguna jugada concreta més. Després de “treballar” amb la meva aplicació digital, Aíto m’ha mostrat el programa que fa servir ell per a dissenyar jugades d’estratègia; se’n diu Coach Pad i només es pot utilitzar en un iPad. El cert és que el programa no li ha acabat de funcionar –la informàtica juga a vegades males passades- però me n’ha fet cinc cèntims i hi he pogut veure algunes imatges.

Després, Aíto García Reneses ha comparat el Coach Pad i la pissarra digital de bàsquet que jo estic desenvolupant. Ha trobat una certa semblança entre els dos programes, i me n’ha fet notar dos aspectes: d’una banda, Aíto pensa que el moviment de la pilota hauria de quedar marcat més clarament, el que no s’esdevé en cap de les dues aplicacions²; per altra part, m’ha comentat que, en el seu programa, els jugadors no estan numerats, i que trobava molt interessant que en la meva aplicació hagués pensat a individualitzar-los mitjançant un número, ja que la jugada quedava molt més clara d’aquesta manera.

En acabar la trobada, l’Aíto m’ha animat a seguir treballant en la integració del bàsquet i les noves tecnologies, que, de fet, són les meves passions. I, mesurat com és, m’ha posat l’exemple d’un ex-entrenador de la Penya i del Mataró (no n’ha volgut dir el nom) que, en certa ocasió, va exclamar: “No entenc perquè Paul Westhead [entrenador de Los Àngeles Lakers als anys 80] està a Los Ángeles i en canvi, jo, que tinc la mateixa filosofia d’entrenament que ell, estic a Mataró”. Jo ja sé que la pissarra digital que estic desenvolupant no pot comparar-se ni de lluny amb la tecnologia que s’usa al bàsquet de els EEUU, però, amb aquesta cita, crec que Aíto García Reneses m’ha volgut mostrar que no vaig pas mal encaminat.