Introducció
Sóc molt aficionat al bàsquet, com a jugador (jugo al Club Bàsquet Vilassar de Mar) i com a espectador. A més a més, fa dos anys que col·laboro amb el Club com a ajudant d'entrenadors d'equips d'edats inferiors a la meva; també he intervingut com a auxiliar a l'Escola de Bàsquet, que organitza els estius l'Ajuntament de Vilassar de Mar. L'estiu de 2010 vaig aprovar el curs d'”Iniciació al Basquetbol” que organitza la Federació Catalana de Basquetbol ((FCBQ) i aquest títol m'ha permès treballar com a segon entrenador d'un equip de minis durant aquesta temporada (2010-2011).
En fi, el bàsquet és molt important a la meva vida i hi he descobert aspectes matemàtics i físics (l'estadística, les forces...) i, sobretot, el valor de la superació personal i la importància de la solidaritat i el treball en equip. Tanmateix, i com que estic també molt interessat en els aspectes de l'entrenament i la planificació del joc, sempre m'ha cridat l'atenció la forma que té l'entrenador/a d'orientar l'equip durant els 'temps morts', els períodes de temps d'un minut que pot “demanar un entrenador per a interrompre el desenvolupament d'una prova, un encontre o una competició, amb l'objectiu de donar instruccions als esportistes”, (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/114/Fitxes/catal%C3%A0/T/290/ desembre 2010)
Els entrenadors i entrenadores de bàsquet, que generalment es troben en una situació d'estrès, han de parlar a crits als seus jugadors -enmig del soroll de la pista de bàsquet-, els quals, molt sovint, s'expressen en llengües diferents. L'únic ajut de què disposen aquests entrenadors és una pissarra per a dibuixar les jugades, i la situació descrita abans no sol permetre el disseny de jugades i estratègies de forma maca i polida, sinó que es dibuixen gargots (que sovint resulten incomprensibles).
Segons el que he observat, doncs, els jugadors/es de basquetbol sovint no entenen les indicacions de l'entrenador durant els temps morts; la comunicació es frustra i cal trobar alguna eina que la faciliti.
En aquest punt, vaig pensar que l'ús de les noves tecnologies -en les quals estic també molt interessat- podria aportar solucions a aquest problema de comunicació en l'àmbit del basquetbol (i de l'esport en general). En efecte, i a banda de les dificultats que he apuntat més amunt, també cal pensar que alguns jugadors i jugadores de bàsquet necessiten més accessibilitat en les explicacions del tècnic, ja que n'hi ha amb dificultat per a distingir els colors (daltonisme o baixa visó) o amb problemes d'oïda (de fet, alguns jugadors professionals són sords).
En suma, aquest projecte de digitalització d'una pissarra de bàsquet pretén facilitar la comunicació entre entrenadors/es i jugadors/es enmig de circumstàncies que, precisament, dificulten l'entesa -situació d'estrès, soroll ambiental, disparitat d'idiomes, discapacitats auditives, etc. (Els annexos 3 i 4 (apartat 5) analitzen més a fons la diversitat d'orígens dels jugadors de la lliga ACB en la temporada 2010-2011 i el nivell de soroll que pot arribar a haver-hi als pavellons de bàsquet.)