Més enllà dels idiomes

A part de les complicacions derivades dels diversos idiomes que parlen els integrants d'un equip de bàsquet, també hi ha un altre factor que pot influir en la no-comunicació entre jugadors i entrenador en situacions de partit: els decibels.

Per a començar, explicaré què són els decibels i com es mesuren:

Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, un decibel és l'”unitat relativa d’intensitat acústica en una escala logarítmica, equivalent a la desena part d’1 bel”. D'altra banda, defeneix el 'bel' com a “unitat de mesura logarítmica de la relació entre dues magnituds, com ara potències, tensions, etc., emprada per a expressar la intensitat acústica, els guanys, les atenuacions, etc.” Val a dir que, com a unitat de mesura, el 'bel' no s'utilitza, ja que és massa gran.

En acústica, doncs, s'usa el decibel per tal de quantificar els nivells de so en relació amb un nivell de referència que sol ser fixat en el llindar de la percepció auditiva humana. L'aparell que es fa servir per a mesurar la pressió del so s'anomena sonòmetre.

Per tal d'il·lustrar els diferents nivells de pressió sonora expressats en decibels, afegeixo un quadre de nivell d'intensitat del so:


SO

Decibels

Llindar d'audició

0

Respiració tranquil·la

10

Biblioteca

20

Conversació

40

Aglomeració de gent

50/60

Aspiradora

70

Tren

80

Trànsit

90

Perforador elèctric

100

Concert

110

Motor d'avió encès

120

Avió enlairant-se

130

Llindar de dolor

140

Explosió del Volcà de Krakatoa (aproximat)

180


Ara bé, quants decibels poden arribar a “haver-hi” en un camp de bàsquet? Cal dir que -a banda dels sons derivats del joc- el soroll pot venir tant de la veu o crits del públic o com de botzines o semblants (però no pas de bubuceles, prohibides després de l'impacte negatiu que varen tenir al mundial de futbol de 2010: http://www.acb.com/redaccion.php?id=69118 ).

L'animació del públic en els camps de bàsquet -i els decibels que genera- és molt diferent si la comparem a la del futbol o a la d'altres esports. En primer lloc, el bàsquet de competició es juga en recintes tancats; evidentment, el soroll no es dispersa com en els espais oberts -com ara els estadis de futbol- sinó que reverbera i s'intensifica. A més a més, al bàsquet l'afició d'un equip, a banda d'animar el seu propi equip, acostuma a xiular el rival, tot cercant de descentrar-lo per a treure'n avantatges. També cal esmentar la presència de l'speaker (la persona de la megafonia) que, amb els seus cants i crits, intenta motivar el públic. Així mateix, es produeix molt de soroll quan l'arbitratge no es correcte o, com a mínim, quan el públic ho pensa.

En l'àmbit del bàsquet masculí, es coneixen els registres mesurats pel sonòmetre durant les finals de l'ACB, des de l'any 2001 al 2008 (tot i que les informacions de les temporades 2004-2008 no són gaire detallades). Les dades del sonòmetre en diferents finals son les següents:


  • Temporada 2001/2002 (Unicaja de Màlaga-TAU Ceràmica):

    • Màxim registre a Màlaga: 113.7 dB, primer partit.

    • Màxim registre a Vitòria: 111.3 dB, tercer partit.

    • Màxim registre en un atac del rival: 110.8 dB, tercer partit (Vitòria).

    • Mínim registre: 82.2 dB, primer partit (Màlaga).

    • Màxim registre per un càntic del públic: 109.2 dB, tercer partit (Vitòria)

  • Temporada 2002/2003 (F.C.Barcelona - Pamesa València):

    • Màxim registre a Barcelona: 115.4 dB, primer partit.

    • Màxim registre a València: 113.0 dB, tercer partit.

    • Màxim registre en un atac del rival: 107.0 dB, primer partit (Barcelona).

    • Mínim registre: 85.3 dB, segon partit (Barcelona).

    • Màxim registre per un càntic del públic: 109.2 dB, tercer partit (Vitòria)

  • Temporada 2003/2004 (Barcelona-Madrid):

    • Màxim registre a Madrid: 112.1 dB, quart partit.

    • Màxim registre a Barcelona: 112.0 dB, segon partit..

    • Màxim registre en un atac del rival: 107.2 dB, quart partit (Madrid).

    • Màxim registre per un càntic del públic: 105.8 dB, quart partit (Madrid).

  • Temporada 2004/2005 (TAU Ceràmica – Real Madrid):

    • Màxim registres en els 5 partits:

      • Primer partit: 101.1 dB.

      • Segon partit: 102.3 dB.

      • Tercer partit: 100.7 dB.

      • Quart partit: 103.4 dB.

      • Cinquè partit: 113.6 dB.

  • Temporada 2005/2006:

    • Màxim registre: 117.3 dB (Màlaga)

  • Temporada 2006/2007:

    • Màxim registre: 115.2 dB (Barcelona)

  • Temporada 2007/2008 (Barcelona – TAU Ceràmica):

    • Primer partit: 112.3 dB.

    • Segon partit: 111.6 dB.

    • Tercer partit: 101.5 dB.

      Com es pot comprovar, el pic de decibels durant els partits de bàsquet s'acosta al d'una perforadora, un concert o el motor d'un avió encès. Aquestes comparacions potser il·lustren millor que res les dificultats de comunicació “sonora” entre entrenadors i jugadors de bàsquet al temps morts. En aquest sentit, la pissarra digital permetria prioritzar el canal visual per damunt de l'auditiu.