Camí cap a la pintura

A partir de les desgràcies que van succeir-li com la mort de la mare i de la primera filla, el divorci del marit, la separació amb la filla i finalment l'accident amb la moto, van endinsar-la a la pintura.
“Curant-me d'un accident de motocicleta i mentre feia mitja al pati, vaig llegir un prospecte que deia: Per oblidar les penes, agafi uns pinzells, vagi a la muntanya i pinti”
Va iniciar-se a Vilassar de Mar, però la situació econòmica se li va complicar i va anar a fer de minyona a Mallorca i durant les hores de descans, pintava. La secretària de Primo de Rivera, va proposar-li fer una exposició dels seus quadres a Palma de Mallorca.
A la tardor de 1962, la Carme s'embarcà a l'aventura parisina, amb l'oferiment d'una feina com a minyona. Amb cinquanta-cinc anys va iniciar una nova vida. La Carme va familiaritzar-se amb els emigrants espanyols de París i anava tres cops per setmana a aprendre francès amb un amic seu.
A causa del seu treball, mai no acabava de trobar-se físicament bé. Aquest fet també era causat pel règim alimentari pèssim que seguia, ja que no tenia diners per menjar correctament.
Mai no va pintar sobre un cavallet, si es tractava de gouaches se'ls posava a la falda, i si era una tela massa grossa, l'estirava sobre la taula.
La Carme va ser una dona dinàmica, treballadora i molt liberal.
Carme Rovira pintant.