Estil Naïf
El naïf és un terme provinent del francès que significa infantil, ingenu. Es caracteritza per una peculiar falta de coneixements tant tècnics com teòrics, normalment amb la manca de sistemes de perspectiva o línies de fuga, i sense cap mena de criteri respecte a les proporcions o un elaborat treball cromàtic. És una recerca constant de la infància i la senzillesa del que es percep.
Els artistes que van desenvolupar aquest corrent artístic eren generalment aficionats, ja que no es dedicaven professionalment a la pintura i no tenien cap preparació acadèmica. Es podrien considerar creadors autodidactes.
El naïf es caracteritza per la ingenuïtat i l'espontaneïtat. S'hi destaca l'ús de colors vius, de perspectives inexactes dutes a terme per la intuïció. Recorda, en molts aspectes, l'art dels infants.
La temàtica sempre es relaciona amb tot allò que ens envolta, amb el que coneixem i som capaços de dominar, com per exemple la vida camperola o familiar, els costums, les tradicions i la religió, ja que són elements del nostre dia a dia. El que fa especial aquesta pintura és que, tractant els mateixos temes que fan altres estils, aporta imaginació i vivacitat.
És una pintura molt detallista, colorista i potencialment expressiva. El dibuix en si sol ser incorrecte i acostuma a tenir els contorns molt definits, amb precisió i sensació volumètrica a les figures.
