Saltar la navegación

Al principi...

tablets en el aula

El document de lliurament dels dispositius marcava unes condicions molt estrictes de responsabilitat i seguretat, de manera que la direcció del centre va restringir l'ús dels tablets al professor responsable sense la possibilitat d'estendre'l a altres membres del departament de Visual i Plàstica i / o a altres grups del centre.
Abans de començar a treballar amb aquest nou dispositiu es va intentar crear expectatives en els alumnes i se'ls va insistir molt sobre els aspectes de control i seguretat. Qualsevol desperfecte en els dispositius passaria a ser responsabilitat del centre així que es feia obligatori que els alumnes assumissin la seva responsabilitat quan les usessin.
Així mateix, abans de començar els treballs, se'ls va insinuar quins tipus d'activitats es realitzarien. es van intentar crear expectatives.
Mai havíem treballat a classe amb tablets i no sabíem molt bé com sortiría. Es va haver d'organitzar unes llistes de distribució perquè cada alumne sempre tingués el mateix dispositiu, es va haver d'organitzar un sistema de recàrrega de les bateries, un lloc on guardar els aparells, etc.  Aspectes que semblen molt superficials però que donen molta feina i que cal saber organitzar molt bé per evitar problemes.
Els caps de setmana els aparells es guardaven en un lloc del centre molt més segur que l'aula de plàstica amb el que suposa d'emmagatzematge i desplaçament de tots els aparells.
Atès que hi havia dos grups d'alumnes que accedien a les tablets se'ls va insistir molt que fossin molt respectuosos amb els treballs de l'alumne que compartia amb ells la mateixa tablet. Això va originar situacions molt anecdòtiques com que alguns alumnes deixaven missatges (de text i / o d'àudio) al següent usuari.
El projecte d'aula que es va intentar dur a terme amb l'ús de les tablets no va ser altra cosa que continuar els continguts propis de la programació de plàstica; no es va treballar res diferent al que es fa dins del curs. Evidentment la metodologia va presentar molts canvis i, en alguns casos -donat el fet de tenir un termini d'ús molt limitat- ens va motivar a utilitzar tots els dies que vam disposar de les tablets encara que en alguns moments no fos la millor metodologia possible. Cal reconèixer que volíem gaudir de les 25 tablets i ens hem permés aquesta llibertat. Ha de quedar clar que ens ha servit d'experiència, que tots hem après molt però que els tablets no és la solució, no és una solució, és una manera més de fer les feines.